Planetaki Planet Benicarblog

Ciutadans i votants

2010-03-09T18:10:54+00:00

Llegeixo en la premsa que la nova llei de l’avortament genera controvèrsia. De fet, apareix una dada que crida l’atenció: 6 de cada 10 votants del PSOE estan en contra que les adolescents puguen avortar sense control patern. I sembla que això sorprén d’allò més. Com si haguera de ser obligatori que els votants socialistes estigueren d’acord en tot allò que fan els del seu partit. Hi ha cada vegada més una tendència a la simplificació en la ideologia de les persones, que intenta esquematitzar-ho tot en dos blocs granítics: progressistes i conservadors, esquerres i dretes.

M’explicaré amb alguns exemples. Per a ser progressista, sembla que cal estar a favor de l’avortament en totes les situacions, de l’eutanàsia, de l’ensenyament públic i ser del rotllo “multiculti”. En l’altra banda, tampoc es pot ser de dretes i nacionalista, almenys ací al País Valencià, o estar a favor dels matrimonis gais. Una persona cristiana i practicant es veu que no pot ser d’esquerres i ecologista (i altres coses), perquè aquesta combinació estranya tant a uns com als altres. En canvi, pareix que ha d’anar forçosament a les manifestacions pro-vida, per tornar al mateix tema. Fa l’efecte que no es puga anar tant a la “mani” del 25 d’abril com a la processó del Crist.

Per sort, la realitat és més complexa. Resulta que hi ha gent d’esquerres antiavortista, i hi ha gent que vota al PP que és gai, i hi ha dirigents comunistes que van a missa cada setmana, i hi ha independentistes que porten els fills a escoles de pagament. I això és fantàstic, perquè la ideologia de cadascú no té perquè sotmetre’s a la divisió entre esquerres i dretes que ens volen presentar com a monolítica.

A mi m’agrada la diferència, i la gent que no respon a un esquema predeterminat. Aquesta gent, quan va a votar, tria aquella opció que millor s’adapta a allò que pensa, però no subscriu necessàriament tot el que diu el partit en qüestió. De fet, si té una mica de criteri propi, això és impossible. Perquè cadascú és el seu propi partit polític, i no en trobarà cap que se li adeqüe al cent per cent.

Visca, per tant, la diferència i la gent que vota sense estar del tot convençuda (però vota). Perquè per damunt de votants, hem de ser ciutadans amb consciència i opinió. Enhorabona si ets d’aquells que no saps a qui votar perquè estàs en desacord amb alguna cosa de tots. És que has aconseguit tenir les teues pròpies idees. Votaràs, però el teu vot serà només una manifestació més, entre d’altres, de la teua presa de posició davant del món.

Publicat a La Veu de Benicarló, núm. 686 (5 de juny de 2009)

Novetats març 2010

2010-03-05T16:56:09+00:00

Bones!!
El proper diumenge 7 de març es disputarà la 5ena jornada de la II Lliga per parelles de frontó a mà. Es començarà a jugar amb puntualitat "anglesa", a les 11:30 hores.
En cas de plutja, la jornada s'aplaçarà per al diumenge 21 de març. Les partides que es jugaran les podeu saber clickant sobre l'apartat que hi ha a la dreta on diu Resultats de la II lliga.

El dimarts 9 de març ens desplaçarem fins la ciutat de Castelló per a jugar a pilota amb la gent de Castelló. La partida és a les 17:00 hores, al C/ Papa Lluna. La partida està organitzada per la Colla la Masovera i el Club Pilotari de Castelló.

El dimarts 16 de març es disputarà una partida de pilota valenciana en modalitat de raspall en la ciutat de Benicarló amb la participació de jugadors provinents de València. La partida es disputarà al C/ Dr. Ferrer i està organitzada per la Falla Els Cremats i Arrea-li Bona.

Finalment, ens hem alegrat al vore la següent fotografia:

Es tracta del Tècnic d'esports, el concejal d'esports, l'alcalde de Benicarló i altres persones que estan observant els plànols del futur trinquet de Benicarló (Font: Vinaròs News).
Des d'Arrea-li Bona desitjem que aquest projecte es transforme en realitat el més aviat possible.
Fins aviat, i que la pilota no pare!!

Fem un trio

2010-03-04T22:40:58+00:00

Amb aquest títol suggerent i provocador, Manel Joan i Arinyó ha publicat un llibre que du per subtítol El fascinant món de la ploma. Es tracta d'unes memòries dels seus inicis literaris en què narra, amb molt d'humor i un estil cent per cent Arinyó, multitud d'anècdotes del món literari dels anys vuitanta. Absolutament recomanable, entreteniment de primera qualitat.

Demà divendres a les 20:00 h, Joan i Arinyó serà a Benicarló, convidat per l'Associació Cultural Alambor, per presentar aquesta novel·la. L'acte tindrà lloc al Saló d'Actes de la Fundació Caixa Benicarló. Els que heu sentit alguna vegada Arinyó en acció, estic segur que no voldreu deixar passar aquesta nova oportunitat. Els que no el coneixeu, faríeu bé d'assistir-hi: no en sortireu defraudats. Arinyó és sense cap mena de dubte un dels escriptors valencians amb més traça per seduir i enganxar l'auditori. I els lectors.

Grup Anti Castor

2010-03-02T14:26:54+00:00

El Grup Anti Castor és una plataforma ciutadana de rebuig al Projecte Castor. Aquest projecte vol intal·lar una plataforma d'emmagatzemament de gas a l'antiga plataforma petroliera de la costa de Vinaròs.

Des de fa uns anys a la comarca veïna del Montsià, un grup de persones d'Alcanar es va mobilitzar en contra d'aquest projecte que presenta greus mancances de planificació, estudi científic i respecte pel medi ambient. A més a més, suposa un gran amenaça ambiental.

El projecte pretén portar gas de l'Àfrica i emmagatzemar-lo a la cavitat de l'esgotada bossa de petroli que hi ha enfront de la costa de Vinaròs. El gas s'emmagatzemarà allí i es tractarà a una plataforma industrial que es pretén construir al terme de Sant Jordi. Tota aquesta infraestructura comporta realitzar unes accions que atempten contra el fons marí, els camps de tarongers i de secà i una agressió a l'aire que respirem. Es calcula que 24.000 litros de CO2 seran vertits a l'aire cada any davant dels nostres nassos. Quasi res!

Vinaròs ha reaccionat! Per nadal la gent d'Alcanar va venir a informar del projecte a la ciutadania de Vinaròs per mostrar una altra visió diferent de la que dóna l'ajuntament de Vinaròs. L'ajuntament juga a la desinformació i ens ven el projecte amb la propaganda del progrés econòmic, el desenvolupament "insostenible" i el bé comú. Està molt bé que la gent de Vinaròs haja reaccionat i que decidiren mntar un grup humà d'informació i rebuig civil.

Van començar per Carnestoltes a informar la gent i han tingut un suport molt encoratjador per part de la ciutadania. Més enllà d'interessos polítics, la ciutadania s'ha empoderat i participa de la presa de decisions.

Des del Cascall donem suport al Grup Anti Castor de Vinaròs i ho veiem com un exemple a seguir. A Benicarló respirem el mateix aire que a Vinaròs i no cal recordar que el nostre està ja prou contaminat per les indústries químiques que hi ha al nostre terme. Ara que, si se'ns en fot que ens contamine l'aire en nom de 500 llocs de treball, què hem d'esperar de la ciutadania de Benicarló.

També proposem des del Cascall que es forme una plataforma per parar aquest projecte i per informar la gent de què es pretén fer a les nostres costes. Esperem però que no hagen de ser les "drags queens" de sempre les que mobilitzen el grup humà. No hi ha ningú més amb inquietuds i iniciatives al poble per moure un poc les consciències?
Reaccioneu òstia!

Big Band

2010-02-26T13:50:06+00:00

El dissabte dia 13 era gèlid tant a l'exterior com a l'interior del MUCBE, un lloc curiós per a una nova actuació de la Big Band de Benicarló. On devia ser el concert? Se sentia com baixaven per l'escala els sons dels músics que afinaven. Eren a la segona planta, al fons de tot, just a la sala per on s'accedeix a la lògia. Semblava que s'hagueren volgut amagar, però havia estat inútil: un bon grapat d'incondicionals els havíem trobat. Parlo de ciutadania viva, dels que construeixen la cultura local, no dels qui creuen que amb una subvenció ja fan prou.

Si el lloc i les circumstàncies podien fer pensar en una certa clandestinitat, aquesta percepció es va esvair aviat. Tant en les peces més intimistes, com en les més contundents, sonaven amb una força i una convicció esplèndides. Des de la meua perspectiva de profà, van proporcionar-nos una hora de plaer absolut. Vaig trobar totes les seccions molt encertades, i el conjunt acoblat i convincent.

La Big Band tocava amb una consistència tal que la música feia l'efecte que havia de fer saltar els vidres i fer-se sentir per tot el poble, com un focus de llum incontenible que fes rebentar el Convent de Sant Francesc. És possible que des de tot Benicarló la gent no s'estigués girant per veure d'on provenia aquella música? Serà capaç que els assistents a la presentació fallera no sortiren al carrer per escoltar-los?

Aquella música contemporània -swing, jazz- feia un contrast aparent amb les fotografies de l'exposició de la sala en què ens trobàvem: escenes d'oficis tradicionals del Maestrat, de paisatges humans i naturals de la comarca. Però no existia contradicció, el resultat era fins i tot estèticament suggeridor. Per què la música de John Coltrane no podia acompanyar el treball del cistellaire? Hi ha alguna cosa que impedisca unir Stevie Wonder amb els garrofers?

L'únic defecte: massa curt. Ja els caps i els peus es movien al ritme de la música, ens trobàvem ja ambientats, i es va acabar. Aneu ampliant el repertori, per favor, no ens deixeu així. En volem més. I vosaltres també, perquè es nota que gaudiu tocant, i això es transmet.

En definitiva, un luxe. Quan vaig sortir al carrer, encara duia dintre meu la sensació de plenitud, de calidesa que la música en directe pot arribar a produir, i la nit ja no semblava tan freda, encara que m'arraulís dintre l'abric. I el món semblava una mica millor.

Publicat a La Veu de Benicarló, núm. 721 (19 de febrer de 2010)

Cramps

2010-02-25T18:47:15+00:00

Cramps en anglés significa rampa. Rampa elèctrica. Això és el que sentim totes les persones que vivim al País Valencià en veure com s'atreveix a fer una declaració de béns com la que ha fet el nostre president institucional. Institucional, sí. Ja que personalment som moltes les que no el reconeixem.

Se n'està rient de nosaltres? Creu que som idiotes? O pretén que fem la gracieta fàcil de dir que per això li regalaven el vestits? Una merda! Tenen un gran equip d'assessors en economia i d''imatge; de propaganda. Hi ha per algun lloc un Gooebles valencià o d'on siga que ens està manipulant que fa temor. I el més greu és que ho fa amb diners públics. No, això no és el més greu. El més greu és que com a societat democràtica organitzada i crítica no fem res per transformar les coses.

¿Esteu contentes a tirar el vot una vegada cada quatre anys i realment penseu que això és la democràcia? Enhorabona! Des del Cascall no n'estem pas d'acord! Mentre hi haja persones analfabetes en el nostre país, no hi haurà democràcia, mentre hi haja desigualtats socials, no podem parlar de democràcia. Això en altres llocs del planeta se li diu dictadura o terrorisme. Però com que totes som tan políticament correctes el terrorisme d'estat no ens atrevim a denunciar-lo.

Res més. Sentim com un insult personal el fet que l'activista de qui podeu veure la foto més amunt siga el representant institucional del nostre país i que ningú faça res per parar-li els peus.
En el teu entorn local fes el que cal! Actua en local per aconseguir objectiu globals. Les accions per menudes que siguen són poderoses.

Nit del Saginero al Café de l'Arq

2010-02-24T18:35:14+00:00

Participació Ciutadana a Benicarló

2010-02-24T18:35:14+00:00

Després de moltes mentides, enganys públics, el joc del gat i la rata i demés estartègies el Consell de Necessitats Socials de l'Agenda 21 de Benicarló va aconseguir una reunió amb el regidor de Participació Ciutadana de l'ajuntament de Benicarló. Reunió, per dir-ho d'alguna manera.

Amb les dots de mala educació que caracteritzen al regidor de participació ciutadana, el Consell de Necessitats Socials va ser despatxat amb caixetes destemplades. Quina barra! Suposem que una persona que està desenvolupant per al poble les funcions de regidor comanda una regidoria al servei del poble. Més encara la Regidoria de Participació Ciutadana, no? Doncs no, el senyor Max Garrot, està al servei de la mala educació. Davant de deu persones disposades a proposar iniciatives de forma altruista per millorar la vida social de Benicarló van ser convidades a abandonar la casa consistorial després de ser desafiades per un caradura que cobra més de 1.800 euros per dur endavant la participació ciutadana. Objectant que ja havien sigut contestades per mitjà dels articles publicats en premsa per qui comanda la regidoria, Max Garrot va convidar a no perdre més el temps les persones participatives confesant que no tenien cap suport per part d'ell. Com s'enten això. Només podem dir que aquest senyor està mal del cap.

Un apunt. Una de les persones que assistia a la reunió quan va comentar-li a un ciutadà actiu en la vida social del poble aquest li va dir: - Oco que no t'ostie! Fixeu-vos la popularitat que té aquest personatge. Max Garrot, mai millor dit! Amb llicència per mentir, per intimidar i convidar-te a abandonar les teues inquietuds participatives. Mal anem amb el PP a Benicarló si aquesta és la seua aposta per la participació ciutadana.

Des del Cascall fem nostra la proposta que l'ajuntament de Benicarló faça pública la renúncia a pertànyer a l'Agenda 21 ja que no porten endavant cap de les seues directrius. I també aconsellem a la gent del Consell de Necessitats Socials que facen seua la màxima dels revolucionaris nicaragüencs: - Que se rinda tu madre!
Fins aviat.

Arrea-li bona

2010-02-24T18:35:14+00:00

El Club de pilota valenciana Arrea-li bona de Benicarló està disputant el seu segon campionat local per parelles i les jornades estan sent un èxit. Nosaltres assistim des de la barrera, però sabem de primera mà que el campionat és la ferramenta per consolidar aquest esport entre la joventut del poble.
Continuen jugant el quatre carcamals que van començar, alguns d'ells estan més rovellats que les baranes de l'antic far de Benicarló, però encara que siga xirriant, aconsegueixen tornar-ne alguna. Sabem, intuïm, esperem que en properes edicions del campionat per parelles de Frontó a mà, hi haurà més gent jove que no carcamals en mala llet.
Prompte seran les semifinals i la final. Veurem qui s'imposa si la joventut o la mala llet. De tota manera hi ha persones que han progressat un munt i sobretot hi ha un munt de persones noves que s'estan apropant l'esport tradicional del poble. Esport que el capitalisme va desplaçar, estingir i ningunejar.
Fot-li fort, Arrea-li Bona!

Televisió Sense Fronteres: S’amplia el termini de recollida de signatures

2010-02-22T21:35:19+00:00

Ens fem ressó de dos importants novetats respecte a la campanya Televisió Sense Fronteres, que pretén la reciprocitat de la senyal de televisió autonòmica entre el País Valencià i Catalunya.

Per una part, ja s'han recollit més de 400.000 signatures de les 500.000 que falten. Això fa que l'assoliment de l'objectiu que ens vam proposar estiga més prop.

Per una altra banda, la campanya s'amplia tres mesos, i finalitzarà la darrera setmana de maig.

Ens felicitem tots per aquestes dos bones noticies.

Una jornada més del Torneig de la Faixa

2010-02-21T21:53:20+00:00

4ª JORNADA DE CAMPIONAT DE FRONTÓ PER PARELLES.
LLIGA DE LA FAIXA.

VIA CRUCIS AL FRONTÓ DEL COROMINES

Tot un calvari el que hagueren de patir les parelles favorites en la Lliga de la Faixa per fer complir els pronòstics. Jornada igualadíssima en què dos de les tres partides es van decidir per només dos quinzes de diferència en uns finals de partida ajustadíssims i emocionants. Malgrat el patiment, les parelles favorites aconseguiren a empentes i redolons fer complir les travesses i fer-se amb la victòria.

Sense dubte, la partida de la jornada, i potser de tota la lliga, per espectacular i emocionant va ser la que es va avançar al dissabte de matí entre Manyà/Òscar Nos vs Bruno/Cheto. El marcador final, 37-35, reflecteix com va estar-ne de disputada. Amb alternances al marcador i diversos punts de partida per a totes dos parelles. La parella favorita, Manyà i Òscar Nos, va anar com cagalló per séquia durant tota la partida. La seguretat de Bruno al rest i la picardia de Cheto que creix dia a dia els van dur a disposar de 4 punts de partida seguits amb un 30-26 que haguera complicat la classificació per a semifinals de Manyà i Òscar. A la fi, l´ofici de Manyà i les ganes i el bon fer d´Òscar a la treta els va permetre superar el calvari malgrat el seu ateisme confés.

L´altra parella que va estar a punt de donar la campanada va ser la formada per Tito i Garrido. La parella més veterna de la lliga va estar a punt d´aigualir la tornada de Tufarret al frontó després d´unes setmanes apartat per problemes de salut, ara fent parella amb Xatet. Tot i que anaren de corcoll durant tota la partida, aconseguiren refer-se i remuntar un 27-22 que apuntava cap a la primera victòria de la parella de veterans. A la fi, 31-29 per a Tufarret i Xatet que s´albiren com una de les parelles favorites per a classificar-se per a semis; això sí, si milloren el seu joc.

La partida més desigualada fou la que va enfrontar a “Martell” Esteller i Xarli vs Bruno i Cheto. Potser aquesta segona parella va acusar massa l´esforç i la derrota de la partida disputada durant el matí. Un marcador de 31-14 que no reflecteix el magnífic joc que van desplegar durant la jornada. La 3ª derrota de Bruno i Cheto els complica moltíssim la classificació per a semifinals. Tot el contrari que “Martell” Esteller i Xarli, que amb 4 victòries en 4 partides ja estan matemàticament classificats.

La partida entre Karce i Franjo vs Jon i Òscar París va ser aplaçada per unes molèsties de Karce a l´esquena (potser treballa massa, potser) i l´absència d´Òscar, de viatge a Castelló. En el seu lloc es va disputar una renyidíssima profia que enfrontà a Jon i Franjo vs Esteller i Xarli. De nou, igualdat total: 29-31 per a Esteller i Xarli que només es van posar per davant al marcador al final de la partida.

Els pilotaris un a un (fan dos):

Agut: enlluernat... pel sol. El sol que pega de cara a les 12 del matí al frontó del Coromines li va fer fallar dos quinzes decissius quan disposaven de quatre punts de partida.
Cheto: pillastre. El jove pilotari progressa dia a dia. L´ús de les dos mans li a permetre buscar constantment els dos panys i els rebots i dur de bòlit la parella rival.
Manyà: personificà el patiment. Va haver de lluitar fins l´última pilota, salvant 7 o 8 punts de partida in extremis, i aplicant sobre la pista tota la seua experiència.
Òscar Nos: rabiós. L´esperit de lluita i la competivitat el va dur a assegurar la treta i a complicar el rest del rival.
Garrido: savi. Tot i que li faltà un poc de sort en alguns quinzes, va tirar de saviesa i aplicà sobre el frontó allò de “sap més el dimoni per vell que per dimoni”.
Tito: entregat. Com ja és costum durant tota la lliga, Tito s´entregà a fons per tornar pilotes des del davant, el darrere, els costats i pel mig.
Tufarret: de tornada. Tot i la victòria,va acusar la inactivitat i encara no està ni de bon tros al seu millor nivell.
Xatet: concentrat. Va ferir amb seguretat i guanyà alguns punts claus en la recta final de la partida.
Esteller: sobrat. Un parell de carxots, dos o tres braguetades, i algun manró...els donaren un avantatge irrecuperable pels rivals.
Xarlie: afinat i sense despentinar-se. I mira que és pelut! Segur durant tota la partida, no va desafinar gens al costat de “Martell” Esteller.
Jon: ambiciós. Tot i quedar-se sense partida de lliga, només va tenir un objectiu durant tota la tarde: guanyar la profia a Esteller i Xarlie. A la fi, no pogué ser.
Franjo: decissiu. Decissiu a l´hora de regalar-los la partida als rivals, clar. Tot i alguna volea de mèrit, seua va ser l´errada en la treta amb un punt de partida en contra que donà la profia als rivals.
Crònica per Franjo.

Dimecres de cendra

2010-02-18T01:06:02+00:00

Estic completament d'acord amb el comentari de Narcís Comadira a El Periódico, que Jaume Subirana transcriu al seu bloc. Avui és dimecres de cendra, el dia que marca l'inici de la quaresma. Però ningú no en diu res, com si parlar-ne fos cosa de menjaciris de sagristia. Fins i tot, en certes ambients progressistes, sembla de bon to fer-ne befa. És una llàstima. Siguem creients o no, aquests són els nostres referents culturals. I cal reivindicar-los ara que, amb tota la fal·làcia d'una determinada visió de la multiculturalitat, sabem quan comença el ramadà però volem que Pasqua esdevinga "vacances de primavera".

La cendra, la quaresma, el desert, són símbols carregats de sentit sense entendre els quals no s'entén bona part de la nostra literatura. Que no té perquè ser religiosa. Com aquest poema de Joan Maragall, un cant al vitalisme que subverteix els implícits d'aquesta diada. Siga el meu homenatge ingenu a la pervivència en el rerefons cultural del dimecres de cendra.

Dimecres de Cendra

A una noia

No et facis posar cendra - no et facis posar cendra,
patró de joventut,
que no té res que veure - la mort, la cendra, amb tu.
No entelis amb mementos
ton front rosat i pur.

Tu no has pas d'haver esment - de la trista paraula
que diu el sacerdot
girant-se de la taula.

Que aquest color rosat - que dus al front i als llavis
no t'ha sigut donat - per cendrosos agravis,
que t'ha sigut donat,
verge de la sang tendra,
per uns altres esblaims - que no són pols ni cendra.

Sessió d'Amor al Café de l'Arq.

2010-02-24T18:35:14+00:00

Com ja sabeu la Sessió Literària del Café de l'Arq estava dedicada al tema de l'Amor. Amb el títol de San Calentín es va llegir textos de molts autors i autores; Pablo Neruda, Mario Benedetti, Gioconda Belli, El Llibre d'Amic e Amat, Quim Monzó, produccions pròpies... entre d'altres. Els feligressos que hi havia al café van integrar-se al grup de lectura des de les seues banquetes embolcallats per l'ambient que van crear els textos.
Amb l'obertura del tractat sobre l'amor de l'Eric Fromm es va seguir amb veus diverses ja que cada cop els assistents preparen més les sessions. Ciris, la guitarra d'acompanyament, veus diverses, lectures des de la barra... Tot un grup humà abocat a la literatura.
I és que l'equip humà que s'està gestant en cada sessió està creant uns llaços difícils de definir. La màgia de les sessions dilluns darrere dilluns fan que nasquen emocions després de cada suggeriment literari tansformant els ànims amb què s'arriba en uns de nous, en uns llaços creats en compartir la imaginació en què passeja durant una estoneta cada persona. Amb el temps, què quedarà de tot això. Suposem que molt i per a llarg.
Llarga vida a la literatura. Llarga vida a les Sessions Literàries del Café de l'Arq.

Els exercicis de Marçà

2010-02-16T21:40:52+00:00

Darrerament s'està sentint a parlar bastant de Xocolata desfeta. Exercicis d'espill, el darrer llibre de Joan-Lluís Lluís (La Magrana, 2010). L'autor segueix les passes dels cèlebres Exercicis d'estil de Raymond Queneau (Quaderns Crema, 1989), en el qual s'explicava la mateixa història de noranta-nou maneres diferents, jugant amb el llenguatge i les tècniques narratives.

No he llegit el llibre de Lluís, i no dubto de l'encert i la traça dels seus "exercicis", però trobo a faltar en les informacions que es refereixen al seu llibre la referència a una altra obra escrita a l'estil de Queneau. Es tracta de Quaranta-sis contes i un gelat (Onada Edicions, 2005), un llibre de l'escriptor castellonenc Vicent Marçà, publicat pòstumament. Seguint el model confés del francés, Marçà narrava de quaranta-sis maneres diferents la mateixa brevíssima i intranscendent història. L'obra de Marçà tenia l'interés afegit d'adreçar-se tant a lectors adults com joves, i com a mestre va tenir molt present el possible aprofitament didàctic del text.

Ho he volgut recordar perquè de vegades sembla destacar-se l'originalitat d'alguns llibres sense tenir present que el camí potser ja ha estat fressat. Això no vol dir que hi haja impediment perquè les noves provatures puguen superar les primeres.

A taula.

2010-02-24T18:35:14+00:00

La taula és potser el moble de la casa més integrador, cohesionador i expressiu de les nostres llars; de la nostra vida. En ella compartim el menjar, les converses, allò que ens alimenta. Per tant, solem rodejar-nos de les persones que més ens estimem, amb qui compartim llaços d'amistat, familiars, d'interessos...

Aquest és un comportament comú i sa. Socialment sa. "Enlerta"!, però; hi ha taules que ajunten gent que no és del tot sana per la societat. La culpa de la seua insània és el seu egoisme, la seua gola, la ceguesa i la supèrbia. Aquesta gent destrueix el medi natural, només pensen en beneficiar els seus interessos i els de les persones més properes al seu entorn, exploten i abuses de la resta de persones més febles i damunt es passegen per la vida, en aquest cas pel nostre poble, com si foren millors que la resta de mortals, superiors en classe i casta, com si foren reis. Males ànimes és el que són!

Sí, benicarlandes i benicarlandos, Fabra, Camps, el Coixo i el Mosso, vénen avui al poble convidats pels seues amics de la Falla el Caduf. Amics que s'assentaran a la mateixa taula. Ben segur que comparteixen interessos, amistat conductes... Taula en què si adjuntem els casos pendents de justícia que acumulen els seus integrants no acaben en un segle. Baja amics que tenen els nostres dirigents! Si els "acoviden" a la presentació d'una falla i després van a sopar junts o han dinat junts és que pensen com ells i potser que també copien les seues actituds.
Continueu votant al Partit Popular de Benicarló. La història us ho agrairà!

Gent d'un altre planeta

2010-02-16T21:40:52+00:00

Passo a un amic de fa anys el full de signatures per demanar que es puga veure la TV3 a casa nostra. No tinc l’amic en un concepte especialment compromés en temes de llengua, però em fa l’efecte que la demanda és igualment assumible. Em torna el full amb cara de pocs amic mentre reitera que ell no veu mai la televisió catalana. Jo insinuo algunes raons de solidaritat, raons abstractes de llibertat d’elecció. Són inútils.

Uns dies després em passa alguna cosa semblant amb una altra amiga. Aquesta sí que signa, però deixant-me ben clar que a ella tant li és, perquè no mira mai TV3 (fins i tot en sembla orgullosa). Quan parlo de nou de solidaritat, llibertat, drets, em mira com si fos un extraterrestre. Aconsegueix que comence a pensar-ho jo i tot, que sóc d’un altre planeta.

Sí, segurament visc en un planeta inhòspit i mig deshabitat. En un món on la gent que hi habita s’adhereix a aquelles causes que considera justes. No té només en compte si una cosa l’afecta o no, es preocupa per les coses que considera injustes encara que no li toquen de prop. Són gent que, modestament, tenen allò que se’n diu principis, tot i que no sempre en són conscients.

Però són autèntics extraterrestres. En el món real, cadascú només s’organitza quan alguna cosa ataca directament el seu benestar i, sobretot, la seua butxaca. Del benestar i la butxaca dels altres, se’ns en refot. Els límits de l’ètica corrent abasten com a molt una circumferència d’un metre de radi en la qual jo sóc el centre. Com que no veig TV3, no signo o m’és indiferent. Quina importància té que per a altres això tinga importància? Una injustícia? Però de què em parles? Aquestes paraules tan grosses em reboten, no entenc què volen dir. Sobretot quan tenen un sentit col·lectiu.

Em consolo pensant que només m’he trobat aquests dos casos, i que per contra m’han signat ja més de cinquanta persones. Però no ens enganyem. Molts dels que han signat són del mateix planeta que jo, són extraterrestres d’incògnit en aquesta societat. Mentre et mous entre aquesta colònia de la gent que creu en principis i ideologies, pots fer-te la idea que vius una atmosfera respirable. Ara bé, quan de tant en tant treus el cap a altres àmbits, t’ofegues sense remei. T’adones de quina és la veritat.

Publicat a La Veu de Benicarló, núm. 695 (7 d'agost de 2009)

AMISTAT

2010-02-24T18:35:14+00:00

Hi ha moments en què la vida ens fa regals. Regals que mai podrem agrair, regals per sempre. Romandran al nostre costat o no, però formaran part de nosaltres mateixa; ens acompanyaran allà on anem.

Aquests regals apareixen en determinats moments sense esperar-los, no els pots buscar, car si els busques no apareixen. Té la vida aquests capricis, tenen els regals aquesta màgia. Un d'aquests regals és la vida mateixa, la possibilitat d'existir en aquesta malaurada i intrèpida terra. Un altre regal és la consciència de poder participar activament de la vida, construir el nostre propi món, poble, país, comunitat... o, poc a poc, anar alçant-lo. Si més no, tenir la capacitat de donar-nos compte que el podem construir, un món paral·lel. El refugi, suberfugi, on ens isolem per gaudir de la parcel·la de felicitat que ens ha tocat. Per últim, però no menys important, tenim el regal de l'amistat.

L'amistat després de la vida és, potser, el regal més gran que et pugues trobar. I com més en tingues més gran es fa la parcel·la de felicitat. Amistat que et deixa participar, amistat que et deixa entregar i et dóna. Amistat; "bonito palabro". Coneixes les teues amistats?, et coneixen les teues amistats?

Un apunt final: malgrat tot, l'amistat més gran que pugues tenir eres tu mateixa. Sigues el teu amic/ga. Coneix-te, participa't, participa del teu món, crea el teu propi model de vida, defensa la teua terra, la nostra terra. Amb passos menuts et pots acostar a la felicitat. I, el que és més important per fer tot açò més gran; l'amistat, la felicitat, es podem encomanar.
Fins ara.

Torna-li la trompa al xic.

2010-02-24T18:35:14+00:00

Salut Cascallers,

Des de fa un segle que el Cascall no està en forma. Però han arribat nous temps i engeguem de nou.
Com sempre us convidem a participar de les Sessions Literàries del Café de l'Arq a Benicarló. Ja sabeu; C/Alemanys a partir de les 22:30h. Aquest dillus 15 de febrer San Calentín.
No falteu. Porteu els vostres textos, porteu les vostres orelles, veniu.
La nostra consigna és: FUGIU DEL SOFÀ I APAGUEU LA TELEVISIÓ QUE NO US FA MÉS QUE MAL, ÒSTIA!

Mitjans de comunicació

2010-02-10T17:39:43+00:00

Pàgina 26

Valencianisme.com

Pica'm

3x4.info

Nota: Si trobeu alguna errada o voleu proposar un enllaç, envieu un comentari.

Entitats cíviques

2010-02-10T17:39:43+00:00

ACV Tirant lo Blanc

Plataforma Benicarló en Valencià

CCV La Nau

Federació Escola Valenciana

ACPV

Nota: Si trobeu alguna errada o voleu proposar un enllaç, envieu un comentari.

Canvis en el blog: més informació sobre el mercat laboral i l'economia valenciana

2010-02-10T17:39:43+00:00

A partir d'aquesta entrada en el blog veureu alguns canvis. A la dreta hi ha dos calaixos que contenen dos reculls de premsa diferents, un d'informació més o menys centrada en la psicologia, el mercat laboral i l'economia i un altre més específic sobre economia valenciana. No intenten ser exhaustius ni seguir un criteri estricte de selecció, però pretenen cobrir la informació més rellevant sobre eixos temes (o al menys la informació que a mi m'ha semblat més rellevant).

Per una altra banda, els enllaços recomanats passen a organitzar-se per entrades que agrupen les pàgines web concretes, que a més ara estan més centrades en temes estadístics, del mercat laboral i de l'economia valenciana, espanyola i europea.

Espero que la informació us siga d'interès i gràcies a Sant Google per facilitar les ferramentes que ho poden fer possible.

Ocupació universitària

2010-02-10T17:39:43+00:00

Observatorio Universitario de Inserción Laboral
Estudis i ferramentes metodològiques recopilats per ANECA

Observatori Ocupacional de la Universitat Jaume I de Castelló
Estudis d'Inserció Laboral dels titulats universitaris

OPAL
Observatori d'Inserció Professional i Assessorament Laboral de la Universitat de València

SIE
Servei Integrat d'Ocupació de la Univeristat Politècnica de València

Observatorio Ocupacional de la Universitat Miguel Hernández d'Elx

GIPE
Gabinete de Iniciativas para el Empleo de la Universiat d'Alacant

Nota: Si trobeu alguna errada o voleu proposar un enllaç, envieu un comentari.

Estudis d'altres institucions

2010-02-10T17:39:43+00:00

Conjuntura Econòmica Valenciana
Informes de conjuntura econòmica de la Conselleria d'Economia, Hisenda i Ocupació

Comitè Econòmic i Social de la Comunitat Valenciana
Memòria sobre la situació socioeconòmica i laboral de la Comunitat Valenciana

Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques
Diversos estudis sobre economia i mercat laboral espanyol i valencià

Hispalink-Comunitat Valenciana
Previsió d'indicadors econòmics per al País Valencià

Observatori Estadístic
Servei estadístic de l'Institut d'Economia i Empresa Ignasi Villalonga

Nota: Si trobeu alguna errada o voleu proposar un enllaç, envieu un comentari.

Mercat Laboral

2010-02-10T17:39:43+00:00

European Employment Observatory
Observatori ocupacional de la Comissió Europea

Servicio Público de Empleo Estatal
Estadístiques d'atur registrat i contractació a l'Estat espanyol

Servei Valencià d'Ocupació i Formació (Servef)
Estadístiques d'atur registrat i contractació al País Valencià

AGETT
Servei d'Estudis de l'Asociación de Grandes Empresas de Trabajo Temporal

Observatorio Laboral de la Crisis
Dades i informes de la Fundación de Estudios de Economía Aplicada

Nota: Si trobeu alguna errada o voleu proposar un enllaç, envieu un comentari.

Centres d'estadística

2010-02-10T17:39:42+00:00

Eurostat
Oficina estadística de la Comissió Europea

Instituto Nacional de Estadística
Estadístiques a l'Estat espanyol

Institut Valencià d'Estadística
Estadístiques al País Valencià

Nota: Si trobeu alguna errada o voleu proposar un enllaç, envieu un comentari.